La declaració d’inconstitucionalitat de la plusvàlua municipal ha provocat que molts ajuntaments hagin retornat aquest impost amb interessos de demora a aquells contribuents als quals se’ls va cobrar en funció d’un sistema objectiu de càlcul il·legal, segons el Tribunal Constitucional. Així, aquells ciutadans que hagin guanyat aquesta batalla han de saber com tributen aquestes quantitats en l’IRPF, en quin exercici declarar-les i com declarar la condemna en costes al seu favor en cas d’haver-se produït la victòria en via judicial.
La devolució de l’impost de plusvàlua municipal pagat en el seu moment no suposa per al contribuent un augment de la renda, sinó que es tracta d’una aplicació de renda, d’una despesa en què es va incórrer i que l’ajuntament de torn ha retornat per ser improcedent, a la vista de la sentència número 182/2021, de 26 d’octubre, on el Constitucional va declarar inconstitucional la plusvàlua.
Però és possible que el contribuent declarés en el seu IRPF un guany patrimonial per la transmissió de l’immoble que va quedar gravada en l’impost de plusvàlua municipal i és probable que en el seu IRPF deduís, com a menor valor de transmissió, l’impost de plusvàlua pagat a l’Ajuntament. I que d’aquesta manera aconseguís reduir el guany patrimonial declarat. I és que un dels requisits de la Llei de l’IRPF per a deduir la plusvàlua és que aquesta s’hagi pagat. Per això, si el contribuent ha rebut la devolució del pagat, haurà de regularitzar el guany patrimonial declarat.
Com regularitzar el guany patrimonial declarat en l’IRPF
S’haurà de presentar una declaració complementària de l’exercici en què es va declarar tal guany patrimonial i el contribuent haurà d’eliminar la despesa corresponent a la quota pagada en concepte de plusvàlua municipal. El resultat a ingressar haurà d’abonar-se en presentar la complementària.
El termini per a presentar aquesta declaració complementària serà des de la data en la qual es produeixi la devolució de l’impost pagat, i la finalització del següent termini de presentació de l’autoliquidació de l’IRPF. Per tant, les complementàries per les devolucions que els contribuents hagin rebut des que es va conèixer la declaració d’inconstitucionalitat de l’impost (26 d’octubre de 2021), hauran de presentar-se abans del 30-6-2022.
Què passa si ha prescrit l’exercici en què es va declarar la transmissió en l’IRPF
És possible que al contribuent se li retorni el pagat per la plusvàlua municipal quatre anys més tard des de la data fi del termini per a presentar l’autoliquidació d’IRPF de l’exercici en què es va declarar el guany patrimonial per la venda o transmissió de l’habitatge. És a dir, l’exercici en què es va declarar la transmissió en l’IRPF ha prescrit. En aquest cas, es tracta d’una qüestió dubtosa perquè pot generar litigiositat entre contribuents i Administració.
Per què? perquè podria considerar-se que el recurs que el contribuent va plantejar contra l’impost de plusvàlua municipal va interrompre també la prescripció del dret de l’Administració a liquidar en l’IRPF. D’aquesta manera, existiria obligació de presentar tal declaració complementària en relació amb aquest IRPF, encara que a priori pogués considerar-se prescrit.
Ja hi ha precedents similars. És el cas de la devolució dels interessos pagats en excés amb motiu de la nul·litat de les clàusules sol. En aquesta ocasió, va ser l’aprovació del Reial decret llei 1/2017, i l’emissió d’una nota informativa per part de l’Agència Tributària, la qual cosa va atenuar la fiscalitat de les devolucions obtingudes. Això, eximint als contribuents de l’obligació de realitzar complementàries o regularitzar la seva situació, si aquestes devolucions es referien a exercicis prescrits.
Com tributen els interessos de demora juntament amb la devolució de la plusvàlua
La devolució de la plusvàlua municipal reclamada pel contribuent arribarà acompanyada d’interessos de demora, que es comptaran des de la data en la qual es va pagar aquest tribut declarat indegut i la data en la qual es produeix la devolució del pagament realitzat en el seu moment.
En cas que la plusvàlua retornada al contribuent sigui d’una elevada quantia, els interessos poden ser també una suma considerable, però per a tranquil·litat del contribuent, no haurà de tributar per aquest concepte en l’IRPF. En una sentència del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2020 (recurs 7763/2019) es va resoldre que “els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF”.
El Tribunal Suprem va adoptar tal decisió, en resposta a la qüestió d’interès cassacional que se li va plantejar. Era aquesta la de “si els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts, malgrat la seva naturalesa indemnitzatòria, es troben subjectes i no exempts de l’impost sobre la renda, constituint un guany patrimonial que procedirà integrar en la base imposable de l’estalvi o, per contra, ha de ser un altre el seu tractament fiscal, atès que, pel seu caràcter indemnitzatori, persegueixen compensar o reparar el perjudici causat a conseqüència del pagament d’una quantitat que mai va haver de ser desemborsada pel contribuent”.
En definitiva, el contribuent estarà exempt de declarar en l’IRPF els interessos de demora que l’ajuntament de torn li hagi abonat.
Com tributen les costes judicials abonades al ciutadà
En cas que el contribuent compti amb una sentència judicial ferma que reconeix la devolució de la plusvàlua municipal, és possible que a més hagi guanyat el cas amb costes. Si l’import de les costes cobrades fos superior a les despeses generades en el procés (no és el que hauria de ser, però a vegades es dona el cas), només l’excés tributarà com a guany patrimonial.
Per contra, en el cas que les despeses del procés siguin majors que l’import de les costes cobrades, no hi haurà guany en l’IRPF, però tampoc una pèrdua deduïble perquè aquest excés es considerarà una pèrdua “deguda al consum”, que no ha d’incloure’s en l’IRPF, d’acord amb el que es disposa en l’article 33.5.b), de la Llei de l’IRPF.
I en el cas que les despeses processals siguin iguals a l’import de les costes cobrades, no existirà guany patrimonial.
Per tant, en la mesura en què les costes cobrades pel contribuent, siguin iguals o inferiors a les despeses de defensa que s’ha vist obligat a suportar, no existirà guany ni pèrdua patrimonial en l’IRPF.