La compra d’una vivenda implica, possiblement, la despesa econòmica més gran que hem d’afrontar al llarg de la nostra vida. La població més jove no acostuma a disposar de gaires estalvis i per això, en reiterades ocasions, han de recórrer a finançament extern.
L’adquisició de la vivenda no es centra només en el preu que paguem per la casa, hi hem d’afegir el pagament d’impostos, despeses de notaria, de registre, possible reforma de la vivenda, mobiliari, decoració…
Per poder accedir al finançament del banc cal comptar amb un important coixí econòmic ja que acostumen a deixar el 80% de l’import de la taxació de la vivenda, per això, cada vegada és més freqüent i recurrent acudir als pares per poder afrontar aquestes despeses.
Podem trobar-nos amb les següents situacions:
- Una donació, és a dir, que els pares regalin els diners als fills. Es pot fer mitjançant transferència bancària, amb efectiu o xec bancari. S’ha de fer en escriptura pública davant de notari i liquidar els impostos corresponents, que variaran en funció de la comunitat autònoma dels implicats. L’impost l’ha de pagar el fill (donatari) qui és qui rep els diners.
- Que els pares prestin els diners als fills. El préstec ha de quedar documentat per escrit i tributarà per l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) tot i que està exempt, per tant, s’ha de presentar l’autoliquidació de l’impost i fer-hi constar la exempció.
